Vida o esport? Esport o vida?

T’aixeques com cada dia, adormit i pensant en tot el que has de fer. Anirà tot be? Les primeres sensacions són de cansament, son.  No en tinc ganes, prefereixo quedar-me al llit i no passar fred, calor, no hi ha ganes de posar-se en marxa… però saps que ho has de fer has d’iniciar un nou dia i seguir amb els reptes i les tasques d’ahir sense defallir amb la mateixa entrega, només així aconseguiràs assolir el que t’has proposat…o no?

Esmorzes per carregar d’energia el teu cos i… perquè no, el teu esperit! Una dutxa, et vesteixes i ja estàs preparat per tornar a començar. Això és el dia a dia, començar i recomençar per seguir endavant i aconseguir aquelles fites que estan a l’horitzó, i de vegades en els teus somnis.

No tot surt com esperem, però no hem de defallir

Surts de casa i comences a caminar, tot et pesa, i és que el dia és molt llarg i tens moltes coses a fer. Un pas rere l’altre ens va acostant a la fita marcada. Cada metre, cada kilòmetre que fas t’apropa a l’objectiu final i no importa de què es tracta, simplement has d’arribar i no defallir en l’intent, encara que les coses no acabin sortint com has planificat. Saps que això és part del dia a dia.

 I just quan et comences a trobar bé i a pensar que tot rutlla, que ja estàs a punt, que tot respon segons ho has imaginat, la primera pedra et fa ensopegar. És la primera de moltes i per això t’aixeques i segueixes endavant. Ningú ha dit mai que les coses siguin fàcils i lluitar per aconseguir el que un vol, evidentment, no ho és. És dur i requereix esforç, tenacitat, perseverança… però tot i això el dia no posa les coses fàcils i ens posa més obstacles en el camí. Et pares i penses què fer, com sortejar-los per no tornar a caure i et tornes a aixecar pensant que  no importen les vegades que et pots caure ,  t’has de tornar aixecar per seguir endavant, per aconseguir el teu somni, el teu objectiu i ho aguantes mentre avances, “s’ha de suportar sense deixar d’avançar, així és com es guanya!”

Tot ha valgut la pena, hem de seguir endavant passi el que passi.

Acabes el dia rendit, però amb la satisfacció que, a pesar dels pesars has seguit endavant. Ho has intentat i  estàs un dia més a prop d’aconseguir-ho, perquè cada vegada queda menys. Estaré preparat? Aconseguiré el que m’he proposat? La por t’invaeix, però la valentia, la responsabilitat et fa seguir endavant, no podem abandonar, hi ha massa en joc al darrere i no ens ho podem permetre.

Finalment tot arriba. L’esforç, el patiment, els mals moments, però sobretot els bons records es fan presents. Ha valgut la pena!! I és ara que em pregunto: què estic vivint? és vida o esport? Esport o vida? S’assemblen oi?  Val la pena pensar-hi!