L'entrenador

L'activitat esportiva, i més en edats primerenques, ha de tenir un clar sentit educatiu i formatiu, estant orientat a la millora de les persones i la societat.
L'entrenador, ( juntament amb la família ), és una part molt important d'aquest procés. Ell és la persona que dia rere dia treballa i es relaciona amb els nens/es. Per tant, de la seva tasca en depèn el "futur esportiu" dels infants que aprenen qualsevol esport.
La seva formació, el seu tarannà es convertiran en l'element central de la formació dels esportistes.

•  La conducta de Fair play que demostri, es transmetrà per mimetisme als seus jugadors/es com també al públic que assisteix al camp.
• Cap nen/a jugarà amb desmesurada agressivitat si el ell no ho permet.
• Cap jugador tindrà una actitud de menyspreu cap els altres ni els seus propis companys si són educats sobre els principis del fair play.
• Ha de saber inculcar que competir, divertir-se i perdre, no són termes antagònics. Ha de fer oblidar la necessitat de victòria a qualsevol preu. La victòria en el joc és participar-hi de forma honesta, divertida i amb ànims de superació i esforç continu.

Aquest és l'objectiu d'un entrenador, la victòria més gran.

M'agrada dir, en definitiva, que els equips solen ser el reflex del seu entrenador, que ha de saber transmetre que:

•  La Victòria és un premi a tot el treball,  no una medalla. No hi ha millor Victòria que haver aconseguit els objectius proposats encara que no hi hagi un trofeu al darrere. 

• El millor èxit és saber quins aspectes he de millorar per esdevenir un bon esportista, una bona persona.

• El millor premi per a un esportista és l'agraiment del seu entrenador quan ha assolit un èxit, un objectiu. Això m'ho va ensenyar molt be en Carles, el meu entrenador, que sempre ens donava força extra per seguir lluitant. La medalla ja arribarà...i arriba!! Gràcies Carles!!

Aquesta és la feina d'un entrenador, d'un tècnic. Que "fàcil" oi?