La Victòria

Una de les moltes grandeses del món de l'activitat física i l'esport és el "sabor de la victòria". Però no desvirtuant-la com està passant habitualment, sinó donant-li el vertader sentit.
Sovint relacionem un èxit esportiu amb la consecució d'un títol, d'una medalla, d'una copa... i oblidem completament què representa aquell tros de metall, què l'ha fet possible, què hi ha al darrere. Aquí és on rau el veritable sentiment al aconseguir l'èxit anel·lat.

Habitualment és comú presumir de la copa o del terme campió de... però la veritat és que el fons d'aquest terme és molt més ric i important del que li apliquem amb motius estètics i totalment superficials.
Kilian Jornet, en el seu llibre Córrer o morir diu: "...guanyar no vol dir acabar en primera posició. No vol dir batre els altres. Guanyar és vèncer-se a un mateix. Vèncer el nostre cos, els nostres límits i les nostres pors. Guanyar vol dir superar-se a un mateix i fer realitat els somnis". 

Esforç, sacrifici, voluntat...

Aquesta és la victòria real. Persones que s'han vençut a elles mateixes i que ploren a cada cop de rem que fan, a cada objectiu assolit. I ploren no per esgotament, sinó sobretot per aconseguir finalitzar allò que un dia va ser fruit dels seus somnis. Ho he aconseguit, he vençut, he fet realitat allò que semblava que mai arribaria.
Et sents vencedor i no canviaries res del que sents per cap medalla, copa... aquests són només la materialització de tot plegat, són la cirereta d'un pastís fet d'esforç, sacrificis, il·lusió i...perquè no diversió.

Assolir un objectiu, assolir una victòria amb tots aquests ingredients és grandiós. És la consecució d'un projecte llarg i costós. No és fàcil. Quantes vegades hem guanyat i no ens hem sentit guanyadors?. Quantes vegades hem assolit fites sabent amb antelació que no hi hauria dificultat, que ho aconseguiríem? Això no és guanyar, no és una victòria.

Victòria és recordar quants han participat d'aquest repte, d'aquest viatge. No ho fem sols. L'esport i la vida sempre són un treball d'equip on cadascú posa el seu granet de sorra per a tenir èxit.
La victòria no és una copa, no. És un sentiment especial fruit d'un llarg treball, és l'emoció profunda que et transporta a un món de records que et manté viu: qui t'ha acompanyat, què t'ha dut a allà dalt, què ha fet possible aquell podi i ,sobretot, el que t'ha costat arribar-hi.

Tots tenim fites, objectius que somiem que algun dia es faran realitat. La victòria real es troba en el més profund de nosaltres. És la que no ens acabem de creure malgrat la preparació i la voluntat que hi hem posat i que finalment arriba.
Esforç, sacrifici, perseverança, disciplina, treball en equip, gratitud... valen la pena. Valen una medalla, valen una amistat eterna, valen una victòria.
Per tot això: Gràcies companys, gràcies amics, gràcies equip i... una vegada més gràcies presi, gràcies Carles!!